Què és una obra de construcció? tota obra de construcció ha de tenir projecte? Si no teniu projecte, no teniu direcció facultativa, però heu de tenir coordinador de seguretat?

Aquests són alguns dels dubtes habituals que apareixen, quan l’obra no està definida i/o dissenyada segons els estàndards més habituals contemplats al RD1627/97.

La definició del concepte d’una obra no és fàcil de definir de manera clara i concisa allò que pot portar a diferents interpretacions.

El Reial decret 1627/1997 defineix obra de construcció com:

qualsevol obra, pública o privada, en què s’efectuïn treballs de construcció o enginyeria civil la relació dels quals no exhaustiva figura a l’annex I

Una altra definició d’obra de construcció és la que està contemplada a la Llei 32/06 reguladora de la subcontractació al Sector de la Construcció que inclou qualsevol dels treballs que s’enumeren a continuació:

“ Excavació, moviment de terres, construcció, muntatge i desmuntatge d’elements prefabricats, condicionaments o instal·lacions, transformació, rehabilitació, reparació, desmantellament, enderrocament, manteniment, conservació i treballs de pintura i neteja, sanejament.”

A més de comprovar si la nostra activitat es troba dins l’ annex I del Reial decret 1627/97 o concorda amb les definicions del Reial decret esmentat o de la Llei 32/06 de subcontractació, és recomanable analitzar, en conjunt, si es presenten les circumstàncies següents.

• Els treballs tenen un caràcter temporal i el lloc de treball evoluciona de manera permanent en funció del temps
• L’empresa que executa els treballs està inclosa a la secció F, apartats 41 a 43, del CNAE
• Els treballs s’executen amb tecnologies pròpies de la indústria de la construcció.

En el cas que els treballs siguin considerats obra de construcció segons allò esmentat als tres punts anteriors haurà de complir el RD1627/97 en cas contrari aplicarem el RD171/04 per poder realitzar la CAE (Coordinació d’Activitats Empresarials )

Davant del dubte de la necessitat de coordinador de seguretat, encara sense direcció facultativa ni projecte, el promotor de l’obra designarà el coordinador de seguretat i salut durant l’execució de l’obra sempre que hi intervinguin més d’una empresa , o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Per tant, la designació d’un coordinador no depèn de la magnitud, existència de projecte, volum ni durada de l’obra.

En definitiva, es considera obra de construcció, d’acord amb allò establert al RD 1627/1997 i la Llei 32/2006 , i/o quan concorren determinades condicions com el caràcter temporal dels treballs , l’ evolució del lloc de treball , l’ús de tecnologies pròpies del sector i la pertinença de l’empresa a la secció F (41 a 43); en aquests casos s’ha d’aplicar el RD 1627/1997 i, encara que no hi hagi projecte ni direcció facultativa, el promotor està obligat a designar un coordinador de seguretat i salut si hi intervenen diverses empreses, autònoms o una combinació de tots dos.

D’altra banda, quan una obra es realitza en un centre de treball on es realitza una activitat s’ha de recopilar la informació rellevant sobre els riscos.

Atès que el promotor és el que coneix millor el lloc on s’executarà l’obra, ha de demanar informació sobre les característiques de l’emplaçament i la concurrència de diferents empreses i treballadors autònoms aliens a l’obra que es puguin trobar en aquest emplaçament.

Amb la finalitat d’integrar totes les mesures preventives en el procés constructiu, les empreses a què se’ls ha encarregat l’execució de l’obra, considerant la informació recopilada pel promotor, incorporaran les mesures preventives oportunes als seus procediments de treball.

A les obres sense projecte , en absència de Pla de seguretat i salut * ( document derivat de l’estudi de seguretat del projecte ), el conjunt d’aquests procediments de treball formarà, essencialment, un “ document de gestió preventiva de l’obra” (DGPO) el qual serà elaborat pel contractista de l’obra en cooperació amb les empreses subcontractistes i treballadors autònoms.

* En absència d'Estudi de Seguretat i Salut (que forma part del projecte) en què basar-se per redactar el PSS, s'elaborarà un DGPO

El document de gestió preventiva de l’obra ha de ser un document realista (ha de reflectir la de l’obra i de l’entorn on es realitza), específic (centrant-se únicament en els riscos i les mesures associats a les activitats que efectivament s’executaran) i pràctic (és el document de referència i de consulta per posar en pràctica les mesures preventives previstes).

Aquest document de gestió preventiva de l’obra, no subjecte als tràmits formals d’aprovació establerts en el cas del Pla de seguretat i salut, serà supervisat pel promotor (per mitjà del tècnic competent que correspongui) (en aquest cas entenem que hauria de ser el Coordinador de Seguretat i Salut per exercir de manera efectiva les funcions que reglamentàriament té assignades.)

Des del 2010 fins fa uns anys, valia que l’empresa Contractista aportés l’ Avaluació de Riscos (de les execucions, maquinària i mitjans auxiliars; que la podia aconseguir del Servei de Prevenció) per tramitar l’Obertura del Centre de Treball.

I encara que la normativa que així ho indica encara segueix vigent (Ordre TIN/1071/2010), entenem que cal aportar un document més adaptat pràctic i realista, en col·laboració igualment amb el Servei de prevenció del contractista, que justifiqui una planificació preventiva en el seu conjunt per a l’obra concreta que es tracti. Aquest document s’anomenaria DGPO i inclouria la major part del contingut exigible a un Pla de Seguretat i Salut.

Per això, l’INSST, va publicar ja el 2015 les “Directrius Bàsiques per a la integració de la prevenció de riscos laborals a les obres de construcció”, en el contingut de les quals s’indica la conveniència d’elaborar el Document de Gestió Preventiva de l’Obra , per al cas d’ obres sense Projecte.

Coordinació amb el centre de treball en funcionament

En aquests casos, a l’hora de planificar els treballs, cal preveure una doble coordinació: coordinació de les activitats dins de la pròpia obra d’acord amb el que indica el Reial decret 1627/1997 ; i coordinació entre les activitats de l’obra en si i les activitats que es realitzen al centre de treball conforme al Reial Decret 171/2004 .

Aplicació de la llei de subcontractació en obres sense projecte

Entenem que la Llei 32/2006 de Subcontractació s’aplica a totes les obres de construcció incloses en el seu àmbit, fins i tot quan no existeixi projecte, sempre que els treballs realitzats estiguin compresos a l’article 2 i es portin a terme per empreses del sector o subcontractistes en cadena.

L’existència de projecte no condiciona l’aplicació de la Llei 32/2006 de subcontractació, sinó que aquesta depèn de la naturalesa dels treballs realitzats i de l’estructura de contractació entre empreses i subcontractistes

Per tant, en el cas d’obres sense projecte haurem de complir la Llei 32/2006 i el Reial decret 1109/2007 .

Per això :

• No podrem subcontractar la totalitat d‟un encàrrec, ja que això suposaria una mera intermediació.
• L’empresa que subcontracti part dels treballs haurà d’exercir directament les facultats d’organització i direcció sobre la feina desenvolupada pels seus treballadors a l’obra.
• Les empreses que vulguin intervenir en el procés de subcontractació s’han de presentar al Registre d’Empreses Acreditades (REA)
• Els contractes per realitzar activitats que no comporten l’execució de cap treball a l’obra , no estan afectats per la llei de subcontractació (per exemple, quan només se subministra material a l’obra )
• Com a norma general, la normativa permet un màxim de tres subcontractacions successives . L’ampliació del nivell addicional de subcontractació, en qualsevol d’aquests supòsits, requereix l’aprovació prèvia de la direcció facultativa. La direcció facultativa no és una figura obligatòria a les obres sense projecte, per la qual cosa s’entén que aquesta excepció no s’ha d’aplicar en cap cas a les obres menors.
• Cada contractista té l’obligació de disposar d’un llibre de subcontractació , habilitat per l’autoritat laboral competent del lloc on s’executi l’obra, on quedarà reflectida tota la informació relativa a la subcontractació.
• En cas que un cap de família , com a promotor, contracti la construcció o reparació del seu habitatge amb treballadors autònoms, no tindrà la consideració de contractista. Per tant, aquest cap de família no estarà obligat a disposar del llibre de subcontractació.

Límits a la subcontractació

Igual que a les obres amb projecte els contractistes intensius o autònoms:

• No podrà subcontractar aquella empresa l’organització productiva de la qual posada en ús en obra consisteixi fonamentalment en l’ aportació de mà d’obra
• Un treballador autònom subcontractat no podrà subcontractar els treballs a ell contractats ni a una altra empresa ni a un altre autònom.

Igual que a les obres amb projecte, els contractistes perquè puguin intervenir en el procés de subcontractació, han de complir una sèrie de requisits:

• Comptar amb una organització productiva pròpia , amb mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per al desenvolupament de lactivitat contractada.
• Assumir els riscos, les obligacions i les responsabilitats pròpies de l’activitat, i exercir directament les facultats d’organització i direcció sobre la feina dels seus treballadors.
• Acreditar que disposen de recursos humans , en el nivell directiu i productiu, que compten amb la formació necessària en prevenció de riscos laborals, així com d’una organització preventiva adequada.
• Estar inscrites al Registre d’Empreses Acreditades , comptar amb un nombre de treballadors indefinits no inferior al 30% i disposar d’un Llibre de Subcontractació.
• Vigilar el compliment de la llei per part de les subcontractistes o autònoms que contractin.

En definitiva, la gestió preventiva en obres sense projecte exigeix ​​el mateix rigor tècnic i normatiu que en qualsevol altra obra, i és responsabilitat del promotor i de les empreses intervinents garantir la seguretat, el compliment legal i la correcta coordinació de tots els agents implicats.