“Ignorar la llei no eximeix del seu compliment… i en el cas de la seguretat de les màquines, tampoc de les seves conseqüències.”

El 27 de febrer passat, el Parc de Recerca i Innovació de la Universitat de Girona va ser l’escenari d’una jornada reveladora: “Responsabilitats derivades del Nou Reglament de màquines UE 1230/2023” . No va ser una formació més. Va ser una sacsejada necessària per a tots els comandaments intermedis i responsables tècnics que encara no han interioritzat els profunds canvis legals i estratègics que porta el nou reglament europeu de màquines.

Quan integrar una línia et converteix en fabricant… sense saber-ho

La primera gran lliçó que va deixar l’esdeveniment va ser tan clara com inquietant: moltes empreses que creuen que són simples usuàries de maquinària estan assumint el rol —i la responsabilitat legal— de fabricants.
Automatitzar una línia, modificar una màquina, integrar sistemes… accions quotidianes que, segons el nou reglament, et converteixen en “fabricant a efectes legals” , amb totes les obligacions que això comporta.

Joan Perona, expert certificat CE, ho va deixar clar: la incorrecta aplicació del Reglament 1230/2023, combinat amb la Directiva 2006/42/CE i el RD 1215/97, pot comportar sancions greus, fins i tot penals, a directius i tècnics.

La gestió anticipada del risc ja no és opcional

El més valuós no va ser l’advertiment, sinó l’orientació. Perquè la jornada també va explicar com anticipar-se des del disseny i compra de maquinària , complint amb els Requisits Essencials de Seguretat (RESS) i evitant sorpreses desagradables.
En paraules de Paco Chavero, consultor en prevenció, la seguretat no es “posa” després: es dissenya des del primer pla tècnic.

L’esdeveniment també va abordar el sempre incòmode “i si hi ha un accident?”. Les conseqüències legals i econòmiques d‟una negligència en aquest àmbit poden ser demolidores per a qualsevol empresa. No es tracta només de multes: es tracta de vides, reputació, continuïtat operativa i responsabilitat penal.

El moment estel·lar: Manel Bestraten i l’enfocament sistèmic

La jornada va aconseguir el seu punt àlgid amb la participació de Manel Bestraten , expresident de l’INSST i actual president de MIESES GLOBAL. Amb la seva habitual claredat i profunditat, Bestraten va instar els assistents a elevar la mirada més enllà del compliment normatiu.
El seu missatge va ser directe:

“No es tracta només d’evitar sancions. Es tracta de com entenem l’organització, com gestionem els canvis, com dissenyem entorns de treball segurs i sostenibles. La prevenció no és un cost: és part del sistema”.

A través de la seva visió integradora, va connectar el factor humà, la cultura organitzativa i l’estratègia empresarial, recordant a tots els comandaments que liderar també és tenir cura . I que l´anticipació en seguretat és un acte de responsabilitat, però també d´intel·ligència organitzativa.

La cultura preventiva com a avantatge estratègic

El colofó ​​final, compartit amb referents com Gemma Massana (Vall Companys) i Abel Lacasa (ETEX – Ursa Ibèrica) , va subratllar una idea transversal:
La integració de la prevenció en la gestió tècnica no és només una obligació ètica o legal. És un avantatge competitiu.
Minimitza parades, redueix conflictes, genera confiança interna i externa… i sí, protegeix la direcció de responsabilitats innecessàries.

I ara què?

Aquest tipus de jornades són molt més que formació. Són miralls que ens mostren allò que potser no volíem veure:

• Que, com a comandament, tens més responsabilitat legal de la que imagines.
• Que la ignorància no us protegirà quan arribi la inspecció o l’accident.
• Que la prevenció proactiva és rendible , encara que no ho vegis al full d’Excel.

Conclusió

No estar-ne informat ja no és una excusa, és un risc.
Si dirigeixes, dissenyes, compres o supervises maquinària a la teva empresa, és hora d’actualitzar-te. Perquè la línia entre ser usuari o fabricant s’ha difuminat. I perquè la llei ja ha canviat… t’assabentis o no.